Dijous passat, 26 de novembre, va ser el meu aniversari. Llàstima que al caure entre setmana no el pogués celebrar el mateix dia. Però això no va ser un problema, vaig celebrar-lo divendres amb unes amigues a casa. Molt modest tot, uns entrepans, patates, olives... Lo típic.
El més rellevant d'aquella nit a part de que vam passar un parell d'hores ben bones cantant i ballant clàssics com la Macarena, Aserejé, Me colé en una fiesta o Last christmas, va ser que L'Eva, la Núria i la Minerva van fer-me un regal molt especial. El regal consta de 3 parts:
1- Una ànega de peluix que canta i balla (per a nosaltres els ànecs tenen un significat d'aquest que només entenem nosaltres, completament esbojarrat).
2- Una bossa de xutxes (em deuen veure falta de sucre o alguna cosa).
3- Un pastís. Completament personalitzat, el més bo que he tastat en molt de temps, i a més a més fet per elles mateixes. Lo dolent es que era sucre pur i em vaig posar "com les cabres" que diria ma mare. A part em vaig passar mitja nit amb mal de panxa de tant menjar-ne. Era un biscuit de llimona tenyit de blau, que és el meu color preferit, recobert amb fondant de diversos colors formant un arc-iris, o en el seu defecte la bandera gay amb la meva inicial amb crema de mantega escrita a sobre.
Realment va ser el que més il·lusió em va fer aquell dia, i van pensar en tot, fins i tot en la meva addicció als Lacasitos, ja que la vora del pastís estava folrada amb ells. I per fora també en portava, són tan bons com decoratius.
Ho vam passar genial!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada